Natura o Cultura?

Animal que ha de conviure amb la contaminació de plàstics

Diari Menorca el 28.07.2024

Dins el pensament Occidental hi ha una distinció conceptual entre natura i cultura, és a dir, són dos conceptes completament separats per nosaltres. Aquesta dicotomia que separa l’àmbit natural del cultural està profundament arrelat a l'hora d'analitzar la realitat. Pensem que és separable, que la naturalesa és una cosa autònoma i preexistent a nosaltres, mentre que la cultura és considerada una construcció humana.

Aquesta visió porta molts problemes, ja que es tendeix a simplificar la realitat, a reduir-la a dues categories oposades. En la pràctica, aquesta distinció no captura tota la complexitat i la multitud d'interaccions entre els elements naturals i culturals.

La separació entre natura i cultura porta a conflictes ètics i polítics. Si tractem a la natura com un domini separat on no tenim cap mena de poder sobre ella, aquesta pot ser subordinada als interessos culturals, açò justifica la sobreexplotació i destrucció del medi ambient. 

Els humans sempre hem explotat la natura, però com que actualment considerem que no hi ha relació entre natura i cultura, pensem que podem realitzar una excessiva explotació d’aquesta i que açò no tindrà efectes sobre nosaltres. 

Però el que fem de la natura inevitablement tindrà conseqüències en la cultura, i açò es veu en l'actual crisi ecològica, aquesta crisi es produeix perquè la relació entre natura i cultura s’ha desequilibrat, i abusem dels seus recursos. El 2 d'agost de l’any 2023 vam esgotar tot els recursos que teníem disponibles en un any, és a dir, la terra produeix cada any uns béns finits, i nosaltres en set mesos els vàrem esgotar tots. 

La reserva de la biosfera és un espai protegit. Protegit de què? De nosaltres? Pensem que podem aïllar un espai i que aquest no rebrà cap conseqüència de l’home. Si hi ha espais protegits, significa que hi ha espais no-protegits? 

Cal repensar de manera urgent la nostra relació amb la natura, no convertir-la en una cosa separada de nosaltres, independent al poder humà, la natura forma part de la cultura, és un tot unificat. No podem actuar com si aquests dos conceptes no tinguessin cap relació. No fa falta protegir la natura de nosaltres perquè nosaltres formem part d’ella. La nostra interacció amb la natura ha de ser integradora, l'hem de veure com un igual, no com una cosa que puguem controlar, ja que els desastres naturals demostren el contrari. Si la natura pateix l’impacte de la cultura, cal mirar quins canvis s'ha de fer, no aïllar-la.