La festa es llibertat

Festes de Gràcia 2024. Foto: Gemma Andreu

Diari Menorca el 10.09.2024

De Ciutadella a Maó, les festes de poble han acabat. I per jo, les festes de la capital, són el senyal que l'estiu ha passat. Però vull tornar a repassar el concepte de la festa, per què, que és la festa? La festa és llibertat, és una mena de territori en què es poden dir i fer coses que no són les habituals i que no necessàriament impliquen una dimensió literal d'allò que representen.

En tots els casos, la festa és un recurs mitjançant una comunitat (des d'una parella d'enamorats fins a tota la humanitat), té la possibilitat de fer real la seva ficció col·lectiva d'unitat. La festa crea identitat, crea un mantell on atrapa a tota persona que passi per allà unint-los en una mena de ritual. El que fa la festa és, bàsicament el que fa el ritu: crear una prolongació de la realitat. Crea un estat d'excepció, on s'alteren les conductes de la gent, produint i legitimant accions que fora de la festa serien rares, inclús violentes.

Durant les festes, habitualment el poder desapareix. Tal vegada es donen mostres d'ell en alguns moments, però la festa no pertany a aquest sinó a la gent que la viu. No m'agrada el tòpic de què la festa és una via d'escapament, per desconnectar de la realitat, com si la festa fos un moment d'excepcionalitat on el poder, "dona permís" al ciutadà per desfogar-se. I si fos al revés? I si la festa no fos una concessió que donen les institucions a la societat per desfogar-se. I si la festa fos una manera que té la societat de demostrar a aquestes institucions que és l'autoritat? Que la societat civil confia a les institucions el funcionament del poble durant la resta de l'any, però mentre duren les festes de poble, és la societat civil qui controla l'entorn. La gent durant una celebració imposa el seu propi ordre per la força, controlant l'espai públic. Per açò, no és cert que la festa sigui un caos, sempre esta ordenada, encara que representi el caos.

Està protocol·litzada, se sap que fer quan algú es passa de confiança, se saben és límits. Així i tot, des de les institucions s'intenta controlar la festa: (punts liles, càrtels avisant de l'abús de l'alcohol) són punts de "calma", per poder controlar i ordenar, la massa de gent. A pesar d'açò veiem com representant institucionals són abduïts per l'aroma festiu i perden la calma que els hi tocaria mantenir com a representant de les institucions.

En conclusió, les festes de poble no són una manera de desfogar-se de la realitat sinó una manera de demostrar al poder, que aquí estem i que els estem vigilant.