Habitatge i 15M

Porta del Sol a Madrid durant el 15M. Autor: Paul Hanna

Diari Menorca el 21.10.2024

La crisi de l’habitatge està agafant unes dimensions bíbliques, falten habitatges per comprar i especialment per llogar. Un habitatge és la base per iniciar qualsevol projecte de vida. Després de la crisi del 2008 els plans de construcció d’habitatge pública es varen frenar de cop, es van deixar de construir habitatges de protecció oficial. La societat civil està agafant consciència de la situació de l'habitatge a Espanya, mentre que als Països Baixos un 30% del seu habitatge és públic, el nostre país només compte amb un 2,5%.

Hem vist com a Madrid, milers de persones han sortit al carrer en protesta, i s'ha vist una cosa molt curiosa, el titular del dia següent a El País: “El Gobierno quiere alejar un nuevo 15M de las calles”. Qui ha xerrat de 15M? 

Sense despreciar a la gent que en va formar part i que en molta mesura va ajudar a que molt de joves ens comences a interessar la política. El 15M va ser un moviment de fonamentalisme democràtic. No hi havia projecte, només una exigència als governants perquè la democràcia Espanyola complís la seva promesa de proporcionar als ciutadans un estat de benestar amb tot el que açò significa. Era un  moviment de reforma ètica no de reforma estructural. Es pretenia alleugerir el sofriment de la classe treballadora apel·lant als valors democràtics. El 15M no denunciava la base del sistema actual sinó que va denunciar els seus excessos. 

Açò és el ciutadanisme, mobilitzacions massives destinades a denunciar determinades situacions injustes, però sobretot immorals. Les accions de carrer tenen una performance artística o inclús festiva. S’evita en tot moment a fer referència a la classe social. És un moment en què petits col·lectius que actuen per causes molt concretes es reuneixen en moments puntuals. Rebutjant les estructures prolongades i qualsevol cosa que s'assembli a un projecte de transformació o emancipació social.

No volem un altre 15M que serveixi per catapultar carreres polítiques, que més tard acabaran de vicepresidents del govern o batlesses de Barcelona. Volem un canvi real, no volem un canvi moral, sinó un canvi estructural. La pressió per realitzar aquest canvi no pot venir de part de la creació de nou grups polítics com va ser Podemos perquè aquests inevitablement acabant atrapats en les lògiques parlamentàries, ha de venir de Sindicats de i grups de fora de les institucions. No pot ser que Espanya sigui un país de rendistes, que l'única esperança que tinguem els joves per tenir un habitatge sigui heretar-ne un.