Consciència de classe

Manifestacio del 23N per baixar els lloguers. Autoria pròpia

Diari Menorca el 3.12.2024

El CIS l’any 2019 va determinar que segons l’estat socioeconòmic un 41% de la població espanyola era obrera. Però més tard, aquest mateix organ estatal va fer un enquesta i nomes el 10% es sentia de classe obrera, mentres que el 58,6% es sentia de classe mitjana.

Queda ben vist dir que vens de família obrera, però no queda tan bé ser-ho. Queda bé mostrar els teus humils inicis, però que era un trànsit per arribar a classe mitjana-alta. Es veu a algú de classe obrera amb roba bruta i forats, naturalment aquest no pot tenir un iPhone o roba de marca.

L’estereotip de la classe obrera és la de treballadors sortint de la fàbrica amb les mans tacades de greix vivint a barris d’extraradi amb molt de fum. Tenim una imatge d'una classe obrera de la revolució industrial, però els temps han canviat i amb la deslocalització de la indústria s'ha passat a una economia on predominen els treballs en el sector de la informació, la tecnologia o els serveis. S'ha perdut per complet la consciència de classe, i en conseqüència la lluita obrera que és aquella que més ha aconseguit per als treballadors.

La consciència de classe es construeix a partir del procés d’experiències individuals o col·lectives en les quals es pren consciència de la pertinència d'una classe social amb l’objectiu de transformar i revolucionar la societat. Però la consciència de classe s’ha d'adaptar a les condicions materials i històriques del moment, s’ha d'aprendre dels falls i les derrotes del passat. Per aproximar-se a la classe treballadora actual es important analitzar la seva composició, on el 14% són immigrats, la important incorporació de la dona al mercat laboral i la precarietat de quasi el 50% dels joves.

Moviments com el 15M, que sense voler desprestigiar l’intent de millorar la vida de la gent, només varen servir per desplaçar la lluita obrera a una lluita moral, on no es tractaven els problemes materials i estructurals sinó els problemes morals. I es va desplaçar la lluita de classes per una lluita d’identitats.

Aquesta suma de factors, i d'altres, han debilitat la consciència de classe, ha fet que molta gent que encara que socioeconòmicament sigui classificada com a classe obrera no es senti part d’ella per la decepció cap als sindicats o els partits polítics que lluiten per als seus drets laborals.

Cal mirar més enllà, fugir dels tòpics de les pel·lícules de Charles Chaplin, deixar d'entrar en baralles de qui es pot considerar de classe obrera i qui no i incloure al màxim de persones amb els mateixos problemes, per crear organitzacions fortes que puguin colpejar com un sol puny.