Violéncia Politica?

 

Dones durant la Guerra Civil Espanyola

Diari Menorca a 13.12.2024

En quin sentit afirma Cristina Sanchez que la violència sexual contra les dones en conflictes armats és violència política?

Cristina Sánchez planteja que la violència sexual en els conflictes armats ha de ser vista com una estratègia política i no com una mera conseqüència de la guerra. Aquesta violència és utilitzada de manera calculada per desmuntar comunitats i mantenir el control sobre els grups enemics, afectant no només les víctimes directes sinó també els seus entorns socials i culturals. Les dones són objecte d'aquesta violència no només com a individus, sinó com a representants dels seus grups, la qual cosa fa que la violència contra elles sigui un atac global a la seva comunitat.

En aquest sentit, la violència sexual no només és un acte de dominació física, sinó que s’emmarca en una dinàmica de poder que reforça els rols de gènere tradicionals. Mitjançant aquests actes, es perpetua la jerarquia patriarcal, on les dones queden subjectes a la subordinació i els homes, com a guardians de les dones, es veuen humiliats davant de la seva incapacitat de protegir-les. Així, aquest tipus de violència sexual no sols afecta les dones, sinó que té un impacte sobre la cohesió del grup social en general, contribuint a desestabilitzar-lo.

Sánchez subratlla que per entendre i combatre aquesta violència de manera efectiva, cal reconèixer-la com una acció política intencionada. Això implica situar-la fora de la normalització que sovint se li atribueix en els conflictes bèl·lics i donar-li el reconeixement que mereix com a crim estructural. La teoria feminista ha jugat un paper clau en aquest procés, posant de manifest la necessitat de canviar les condicions que permeten que aquesta violència es produeixi. Només mitjançant la transformació d’aquestes estructures socials profundament desiguals serà possible eradicar la violència sexual en els conflictes armats i assegurar els drets fonamentals de les dones en qualsevol context.