Turisme I

Centre de Maó a l'estiu

Diari Menorca a 31.12.2025 

Aquesta serà un seguit d’articles sobre el turisme, aquest és el primer. Abans de començar a xerrar sobre turisme, deixar clar que en cap moment donaré la culpa del turista, ell es veu acusat de les conseqüències que porta el turisme de massa, però moltes vegades ell també és víctima.

Vivim en l'era del turisme, que s’ha convertit en la indústria més important del segle. I un minúscul virus ha sigut en el que ens ho ha demostrat. La COVID va paralitzar l’economia mundial i per reactivar-la vam haver de reactivar el turisme, inclús a costa de reactivar l’epidèmia.

La indústria turística activa les altres indústries. D’aquesta, la turística depenen moltes com la de construcció la de transport, la naval. Com també la indústria dels records: postals, guiés turístics, mapés geogràfics. La construcció de carreteres i, per tant, si seguim el camí, la indústria del ciment, indústria siderúrgica i metal·lúrgiques. 

Realment és la indústria més contaminant i més pesada del nostre temps i la que genera més moviment de diners. Ja que és una mescla de modernitat (cotxes, avions, ciment, ferro) i la postmodernitat per com n'és de superflu. 

Però quan es va convertir en una indústria de masses? En un sistema de gran escala, on quasi tothom avui en dia pot viatjar. Per açò han fet falta dues revolucions la del transport i comunicacions, i la social. La primera va fer possible que viatjar fos una cosa “barata” i la segona que l’oci sigui remunerat (vacacions pagades, pensions). 

És al segle XIX on apareix Thomas Cook que crea la primera agència de viatges, l’any 1841 es fa la primera excursió organitzada, l’any 1845 el primer viatge col·lectiu i la primera volta al món es produeix l’any 1872. I si, ja en aquells temps podem veure com la gent local veien als turistes com a manades o ramats i deien que al guia turístic tenia la mateixa feina que la d’un pastor d’ovelles.  

Aquests viatges estaven reservats a l’aristocràcia europea, el “Grand Tour” que havien de fer aquesta gent per guanyar cultura, era quasi un deure i estava mal vist si no ho feies. 

Però a poc a poc les classes populars van anant aconseguint drets, com el dret a unes vacances pagades. L’any 1908, gràcies a les reformes de Bismarck, el 66% dels treballadors del sector privat gaudien d’unes vacances pagades. El Front Popular francès, amb una llei aprovada l’any 1936, garantia quatre setmanes de vacacions pagades a tots els treballadors. Així es va produir la revolució turística mundial. Entre 1950 i 1992 el turisme internacional va créixer un 7,2% anualment, si si anualment! I entre la dècada de 1980-1990 va créixer a un ritme anual del 9,2%. Grècia l’any 1951 va ser visitada per 50.000 turistes l’any 2018 va ser visitada per 28,7 milions de turistes. El turisme ja és un fenomen global, 1 de cada 7 humans fa viatges internacionals, açò és una horda de la qual formem part. 

El turisme és un component i aspecte essencial de la globalització. Desmuntar-lo és una tasca més titànica que la que va suposar posar-lo en peu. Van fer falta dues revolucions perquè neixes, es necessitaria una altra per fer-lo desaparèixer. Estem realment disposats a viure la resta de la nostra vida sense poder visitar una altra ciutat? El turisme està tan profundament arrelat al nostre jo, a la nostra idea d’oci, del que són unes vacances. Que qüestionar-lo significa redefinir la mateixa idea de llibertat i la nostra relació amb el món.